El Chou

Rica parodia

Dijo una vez Albert Boadella que no entendía cómo una profesión teatral no se lanzaba a realizar obras con crítica social y políticamente incorrectas por miedo a represalias, cuando estas son, según el, de lo más rentables. Y además se inscriben en la mejor tradición del mundo de la farándula. Incluso, este director ha llegado a enviar cheques a obispos en agradecimiento a la publicidad gratuita que significaban sus omilias contrarias a Els Joglars. Aquí, en Valencia , y en concreto en Alcoi, le ha hecho caso Xavi Castillo. El resultado de su teatro crítico e irónico con la realidad política actual está resultando bien rentable. Incluso, las censuras y prohibiciones que sufrió este verano con motivo de su imitación al anciano Papa, le han labrado una mayor proyección. Xavi Castillo tiene al actual poder político cabreado, pero aún así recibe subvenciones, las de un cada vez más amplio público que acude a su rica parodia. Ahora está en el Micalet (hasta el 23) con su último trabajo, El Chou!. Nuevas historietas, nuevas aventuras, más personajes, y también los de siempre, Jordiet, el senyor paco, el vellet “ jo no recorde…” Rita, Zaplana, José Mari, etc. No hay que perderse este auténtico show.

La Cartelera, 14/01/2005

Xavi Castillo reloaded

Si algú habia dit que Xavi Castillo era divertit satiritzant la nostra actualitat cal veure-lo de nou amb un nou muntatge que acaba d’estrenar en el teatre El Micalet, El Chou reloaded. Els mateixos personatges als quals l’actor de Pot de Plom trau la vessant més grollenca y sarcàstica i altres que que, ja en la segona meitat del muntatge, protagonitzen una surrealista història a la qual no li falta l’avi que va a fuetades amb els “fatxes”, el nen d’Alcoi que a perdut els seus pares segrestats i violats pels pallassos del Cirque du Solei, la sensual Maribel, l’empresari alcoià que ho paga tot, tota una colla de “pijos”, uns 7.000 valencians que ens fan palles constantment corrent rere Maribel, així com la plana major del PP valencià al balcó del Ajuntament, Rita, Zaplana i Camps esdevingut un estrany ocell que no para de grallari, com no, la fallera major el cos de la qual jau amagat al nombrossos passadissos soterranis sota la ciutat del Túria, “Valenpija” o “Pijalencia” nova denominació made in Castillo. Senzillament, irrepetible l’imitació de Rita. Encara que el món de l’espectacle còmic ha perdut un dels principals personatges amb la fallida electoral d’”Ansa”, aqueix segueix donat carnada còmica amb els comentaris sobre el terrorisme islamista a Goergetawn (USA) i el seu “friend” president dels USA, segons el còmic satanitzat per l’alcaldede Xàtiva i algún que altre mitjan de comunicació que es va fer ressò de la polémica de l’estiu propassat a haches poble de la costera. També ho fa l’explosiu matrimoni d’Ana i Alejandro A. amb un “engendrament del dimoni” en camí. La figura figura del Papa seguéis donant un joc fonamental a l’espectacle així com la familia reial i la nova adquisició, Leti, la xiqueta que encara no hi és prenyada i que són objecte d’una rondalleta final d’allò més sainetera. I si algú no ho sabia, Xavi castillo es alcoià i el seu esperit nacionalista i esquerrà ho porta en la sang Aixa com eixe sentit de l’humor, diguem-ne, tan frontal, visceral i grollenc, però també el públic, ja que allò que representava és teatre “interactiu”. Destacar la versatilitat d’un actor combatiu amb els abussos dels poders públics a qui, com sol dir-se, les crítiques no l’han fet rebaixar ni un pèl el seu to.

Qué y donde. 14/01/2005