[1 juliol, 2009]

entrevista a Xavi Castillo en El PuntEl passat divendres 26 de juliol va aparèixer publicada a “El Punt” una entrevista a Xavi Castillo realitzada per Tere Rodríguez. La reproduïm aquí per si us interessa.

‘Polònia’ no podria fer-se al Canal 9

-De què es riu Xavi Castillo?

–«De tot. Jo crec que qualsevol cosa és susceptible de convertir-se en burla.»

–Però li agrada especialment fer crítica dels polítics del PP valencià. Per què?

–«Perquè la realitat que estem vivint al País Valencià és tan esperpèntica, tan de l’estil Berlanga, que es pot traure punta de tot. L’altre dia en una actuació vaig ensenyar una foto del míting de Rajoy a la plaça de bous de València, i allí estaven tots els que estan imputats per la justícia, com ara el president de la Generalitat, Francisco Camps; el portaveu del PP a les Corts, Ricardo Costa, o el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, com si no res. Era la foto de l’èxit de la corrupció. I el més al·lucinant és que no els passa factura electoral. »

–El comparen amb Toni Albà.

–«Res més lluny de la realitat. N’estic segur que ell es treballa molt més els personatges que jo. Per a mi són com ninots, titelles de guinyol o personatges de còmic. No busque aprofundir en ells, els represente com pot veure’ls el públic a simple vista. Per exemple, tothom relaciona Fabra amb El Padrí i així l’imite jo, o el president Camps amb Forrestcamps.»

–L’alcaldessa de València, Rita Barberà, és un dels personatges pels quals més aplaudiments rep. Què té de diferent?

–«És que és molt especial, és Godzilla, és bestial, és una animalada… com a material teatral dóna molt de joc, només de posar-me la perruca i començar a bramar, la gent es pixa de riure.»

–És això el que ha provocat que en algunes poblacions governades pel PP no puga actuar?

–«La censura em persegueix des de fa anys, des que vaig fer una paròdia del Papa al Teatre Principal d’Alacant. Als peperos els toca molt el fetge que els parodie i no sé per què. No entenc per què l’Església, la monarquia o els polítics no poden ser criticats. El meu humor té molta mala llet, sempre fregue el límit, però no podran desfer-se de mi fàcilment, i ja ho va intentar Zaplana. Després han vingut els seus successors amb el mateix resultat.»

–Troba a faltar que la resta de companys no critiquen el que està passant a València?

–«Dissortadament, sóc una anormalitat al País Valencià. Ja m’agradaria que els actors foren més crítics. Fa falta un poc més de mala hòstia perquè el que està passant és molt greu i no podem ser tan tous en les nostres reflexions.»

–Quan faran un programa com Polònia al Canal 9?

–«Impossible. Ho dic públicament, a València no es pot fer un Polònia ni de conya. És una cosa que, ara per ara, és impossible de plantejar. Jo estaria encantat de poder fer un programa d’humor molt més incisiu. Tot el que tenim ara a la televisió més im- presentable del món, Canal 9, és molt blanc.»

–Entenen les seues paròdies a Catalunya?

–«La veritat és que funcionen força bé tot i ser molt valencianes, ja que com que ens hem convertit en la capital dels grans esdeveniments, la gent riu amb els acudits i les paròdies.»

–Hi ha alguna diferència entre l’humor valencià i el català?

–«L’humor no té fronteres i igual que a València riem molt amb Polònia, els catalans podrien fer-ho amb els nostres productes. Existeixen massa etiquetes i hauríem d’evitar-les per tindre més possibilitats.»

– Tenen sentit de l’humor els valencians?

–«Aquest és un dels tòpics que ens acompanyen i que no sempre es compleixen. Ara bé, diria que els polítics valencians no tenen sentit de l’humor, els agrada donar una imatge de familiaritat però no aguanten que se’ls diga que són uns lladres. Jo em rebel·le contra el seu poc sentit de l’humor i contra el poder que utilitzen per a censurar i tallar la gent que els critica.»

–Està explorant nous camins per a les seues produccions?

–«Sí, perquè mai he demanat una subvenció. Això no obstant, he pogut viure del teatre molts anys, però veig que internet té moltíssimes possibilitats per donar a conèixer el meu treball. »