[4 febrer, 2011]

Extraiem un fragment d’un article de Xavier Aliaga, publicat al diari “El Pais” on reflexiona al voltant de la política com matèria de creació teatral. Repassa les poques iniciatives que han hagut al respecte destacant els muntatges de Pot de Plom, “Zero Responsables” i “Corruptia“. També descriu els problemes de censura patits per estes companyies degut als dirigents del PP que governen en les diferents institucions. Vos recomanem l’article sencer publicat el dia 4 de febrer de 2011 al diari “El Pais

Xavi Castillo com a CampsEl fet de parlar d’aquestes coincidències revela una situació d’anormalitat, la constatació que la crítica i la sàtira política no han estat material teatral d’ús corrent. “En la música en valencià els grups són molt canyers, però en teatre això no es veia, no puc entendre que la gent no es llançava a tractar aqueixos temes”, es lamenta Xavi Castillo, l’artista que, des dels temps ja relativament llunyans de la presidència d’Eduardo Zaplana i la inauguració de Terra Mítica, ja va veure les possibilitats escèniques de la nostra classe política dirigent.

“En els espectacles amb Jordiet Llopis“, diu en al.lusió a una de les seues creacions més cèlebres, “la política no era l’eix principal, però vaig començar a traure personatges com Rita i Zaplana i la veritat és que funcionaven molt bé”. “Si ara hi ha un seguit d’obres que parlaran d’aquests temes està molt bé, perquè és important que es parle d’aqueixes coses”, sentencia. Malgrat les conseqüències: a més de no poder xafar espais públics en diverses localitats regides per la dreta, “no puc fer televisió, perquè en Canal 9 estic vetat, costa arribar a un públic ampli, però Internet també em dóna molta vida. En tot cas, el límit, més que no la censura, és l’autocensura. Hi ha molta gent al País Valencià que s’autolimita, hi ha una actitud molt molleta”. “La dreta actua amb una impunitat completa. I quant al tema de l’humor, com més bèstia, millor, perquè ells actuen de manera molt bèstia. Resulta que Rus és un tio molt planer, que fa riure, però tu no pots fer broma amb ell… Doncs jo en faig. I em guanye la vida molt bé, la gent té ganes de riure’s del que passa”, conclou l’actor amb contundència.