[19 febrer, 2009]

El darrer dijous 19 de febrer, en el Teatre Micalet de València, es va estrenar l’últim espectacle de Pot de Plom titolat “Històries de Reis i Bufons”.

Amb aquest nou monòleg al més pur estil “Castillo”, ens retrobem amb antics personatges com el Capitá Moro, el boato de les festes d’Alcoi, Rita Barberá convertida en la Reina Rita i atrinxerada en una València que torna a l’época medieval degut a la crisi global i les succesives corrupcions de Camps. Però també trobem nous personatges, com els actors que intenten fer teatre en els concurrits mercats medievals, o el capellà de Llosa de Ranes que va imitar a Xavi Castillo en un sermó, causant estupor entre els seus feligresos…

El que, veritablement, fa Xavi Castillo, no és tan sols contar històries de bufons, sino que va mes enllà i recupera la figura del bufó, traslladant-la directament a l’época actual, convertint-se i exercint de autèntic bufó, irreverent i provocador. Un bufó que creua la frontera del propi concepte teatral i arremet contra el públic, els polítics, les institucions, i fins i tot, les tradicions populars més arrelades, com ara les festes de Moros i Cristians d’Alcoi. Així, Xavi Castillo arrastra al públic a una experiència catàrtica i desternillant que podria servir com a teràpia psicològica per al públic. No en broma, molta gent quant ix de veure l’espectacle diu, tal i com ens contaría Xavi: Aiii xica!, que a gust que m’ha quedat!

Històries de Reis i Bufons és un important exercici d’improvisació i comunicació amb el públic del que Xavi Castillo sempre fa gala, encara que en la darrera estrena açò esdevingé quasi en la característica protagonista a l’incorporar les últimes noticies sobre l’inculpació de Camps amb la trama de corupció del PP i l’atentat a la dignitat periodística que suposen els telediaris de Canal 9. En l’época medieval, quant un bufó o joglar deia les coses massa clares en contra del poder establert, el penjaven en la plaça del poble. Hui en día no pasen eixes coses, més que res perque no cal. Ja s’encarregen els mitjans de comunicació i la societat acomodada i de consum de esmortir les veus políticament incorrectes. Sort que encara ens queda Xavi Castillo, que sembla l’últim exemplar d’aquell esperit lliure e inconformista que personificaven els joglars i els bufons en époques antigues. No es perdau les històries de Reis i Bufons amb Xavi Castillo, l’ultim bufó.

Xavi Castillo recupera els elements i atrettzos medievals que tantes voltes ha fet servir.